Avui estem de vacances de Setmana Santa a la universitat, però l’Andrea, unes companyes de classe i jo hem quedat per anar a dinar. D’aquesta manera l’Andrea ha pogut portar-me els cargols.
Al principi he estat patint bastant perquè els hem hagut de deixar al cotxe, i em feien molta llàstima. Però quan he tornat a casa i els he mullat una mica amb aigua he pogut comprovar que estaven tots vius i bé.
El primer que he après observant els cargols és que en fan molta, molta, molta caca!!!
Això m’ha fet una mica de fàstic, però sobretot he sentit molt de fàstic quan he hagut de netejar casa seva l'endemà. Ja que les caques estaven enganxades i no sortien gens fàcilment.
Després d’aquesta experiència, he decidit que no tornaria a netejar la casa, sinó que els canviaria a una casa nova quan calgués.
Un altre fet que m’ha despertat molta curiositat és que la major part del temps els cargols es quedaven d’amunt de l’ampolla (on està la reixa), com si volguessin escapar. Però cada matí quan m’he aixecat per obrir les finestres i anar a veure els cargols, es trobaven tots a terra. Aquest fet vaig pensar que podia ser per la llum o l’ambient, i cercant informació vaig trobar que a la majoria dels caragols els molesta la llum intensa.
 |
Encara que els cargols tenen ulls, la seva visió és molt bàsica i no estan adaptats per a la llum forta. Es guien més pel tacte i l'olfacte.
A més a més, són animals majorment nocturns o crepusculars, actius a l'alba, vesprejar o quan plou.
D’altra banda, he descobert que quan llenço aigua als cargols amb un spray d’aigua, els que estan amagats surten, i els que estan damunt (a la malla), obren la seva boca com si volguessis veure aquesta aigua.
A partir d’aquesta observació he volgut investigar una mica i he après que els caragols absorbeixen l'aigua principalment a través de la seva pell i el peu muscular (la part plana per on es llisquen). Però també poden beure aigua directament amb la seva boca si hi ha petites gotes disponibles, per exemple, en fulles, pedres o el sòl humit.
He pogut observar que la carabasseta els encanta!!! Tots anaven directes cap a ell i no deixaven ni un trosset!!!
He trobat que aquest aliment els agrada molt perquè és tou i fàcil de raspar amb la seva ràdula (una espècie de “llengua dentada” que usen per a raspar aliment). Té un alt contingut d'aigua, la qual cosa els ajuda a mantenir-se hidratats, i és suau i poc àcid, ideal per a la seva digestió.
Per acabar, també destaco un fet que m’ha cridat molt l’atenció. Cada vegada que els canviava de casa, els posava primer en un recipient per tenir-los més o menys controlats, però els cargols començaven a pujar uns damunt dels altres i enganxar-se entre ells, fent una bola enorme on s’enredaven.
A més a més, molts ajuntaven les seves boques.
He investigat aquestes observacions i he descobert que pot ser una resposta a l’estrès o al canvi d’entorn. Perquè quan canvies els cargols de lloc, poden sentir-se desorientats o estressats. Agrupar-se és un comportament instintiu de protecció: mantenen la humitat corporal millor si estan junts i se senten més “segurs”.
D’altra banda, els cargols poden seguir el rastre mucós d’altres cargols, i si hi ha molts junts, aquestes secrecions s’acumulen i poden atraure els altres, provocant que s’aglutinin.
En canvi, si “ajunten les boques”, podrien estar explorant-se amb la ràdula (com si fossin carícies o tastar-se). Però si són sexualment madurs, també podria ser comportament previ a la còpula, ja que els cargols són hermafrodites i poden aparellar-se entre ells.