Cinquena i última setmana: a casa de la Lidia!

Avui, una vegada hem tornat de Setmana Santa, he pogut coincidir amb la Saray, la qual m'ha donat la següent responsabilitat; la nostra família de cargols! Els cargols tenien menjar, i la casa estava neta, així que avui els he deixat tal com estaven, tot i que evident els he anat posant aigua amb un "flis-flis" que tenia preparat per aquest moment. També, tal com m'havia comentat la meva companya, els he deixat en un lloc humit de casa meva, per tal que no els hi toqués molt el sol, i així he fet; 

L'endemà, i donat tots els excrements que hi havia, tocava canviar l'ampolla. D'aquesta manera, els vaig pujar a la cuina i vaig preparar el següent; 

1. Un cubell per ficar els cargols mentre netejo l'ampolla (Donat que les meves companyes m'havien anticipat que sempre es volen escapar).

2. Guants (Si soc sincera, em feia una mica de desgrat)

3. El menjar: enciam, carabassó (que em van avisar que els agradava molt), una mica de tomàquet, i fins i tot una miqueta de raïm, per provar!

En posar els caragols al cub i mullar-los una mica perquè no estiguessin secs, vaig haver d'estar molt atenta perquè s'enfilaven superràpid, i a més, s'agrupaven per grups, els uns sobre els altres, tal com podeu veure a continuació;

Això em va semblar bastant curiós; per què ho faran? Seguidament, una vegada tenia els excrements retirats i havia preparat el seu menjar, els vaig col·locar de nou a l'ampolla. 

Abans de posar-se a menjar, tots s'enfilaven de nou, suposo que per voler escapar, cosa que sincerament em feia molta pena. Abans de tancar, els vaig mullar amb el "flis-flis", i en tapar-los, alguns es quedaven a dalt de la tela, i d'altres es van posar a menjar carabassó: la Saray tenia raó, els encanta. 

Les estonetes que m'apropava a veure'ls, sempre estaven amunt de tot, enganxats a la tela. 

L'endemà, s'havien menjat molt de carabassó, i sobretot havien fet moltes, moltes caques. I sobretot, encara estaven a dalt de tot, gairebé tots...

I ara... tocava canvi una altra vegada, i una altra preparació; cubell, guants, i menjar. 

I de nou, els agrupaments al cubell:

Una vegada mullats i tancats (perquè no marxin), observem... Es pot observar la bava que tenen, i també la seva gran mida!

I, el dia que la llum es va apagar per tothom, els cargols van tenir la sort de poder veure-la, donat que per la seva posició sempre a dalt de tot, considero que va ser una bona notícia que finalment poguessin ser lliures. D'aquesta manera, vaig agafar l'ampolla, on estava gairebé tot menjat:

D'aquesta manera ens preparem; bossa, "flis-flis" i a bucsar un bon lloc on deixar-los lliures. Tenia la sort que, prop de casa meva hi ha un gran parc. I allà, entre el sol i l'ombra, vaig pensar que seria el millor lloc. 

Obrim l'ampolla, i un per un, els vaig deixant poc a poc a la gespa. 

Però, per la calor que feia aquell dia, anava preparada, i una vegada estaven tots a la gespa, els hi vaig posar una miqueta d'aigua abans de marxar!

Ens acomiadem, i esperem que els hàgim cuidat, i alimentat bé, ja que nosaltres hem après diverses curiositats d'ells que ja mai oblidarem; * Els cargols necessiten estar en un lloc ben humit i que els agrada molt que els hi posis una mica d’aigua amb un “flis-flis”. *La humitat és molt important per a ells i els ajuda a estar còmodes i sans. * Tenen preferències a l’hora de menjar: Els encanta el carabassó i en mengen molt * Sempre s’agrupen i s’enfilen els uns sobre els altres, fins i tot a la part més alta de l’ampolla, tots uns exploradors! * Són més ràpids del que pensava (Quan els posava al cubell per netejar l’ampolla, intentaven escapar amb rapidessa) * La seva bava és molt abundant i els ajuda a desplaçar-se

ADEU-SIAU!!