La família de cargols

Avui estem de vacances de Setmana Santa a la universitat, però l’Andrea, unes companyes de classe i jo hem quedat per anar a dinar. D’aquesta manera l’Andrea ha pogut portar-me els cargols.  Al principi he estat patint bastant perquè els hem hagut de deixar al cotxe, i em feien molta llàstima. Però quan he tornat a casa i els he mullat una mica amb aigua he pogut comprovar que estaven tots vius i bé. El primer que he après observant els cargols és que en fan molta, molta, molta caca!!! Això m’ha fet una mica de fàstic, però sobretot he sentit molt de fàstic quan he hagut de netejar casa seva l'endemà. Ja que les caques estaven enganxades i no sortien gens fàcilment. Després d’aquesta experiència, he decidit que no tornaria a netejar la casa, sinó que els canviaria a una casa nova quan calgués. Un altre fet que m’ha despertat molta curiositat és que la major part del temps els cargols es quedaven d’amunt de l’ampolla (on està la reixa), com si volguessin escapar. Però cada matí qua...

Després del "drama" amb els cargols anteriors (pobrets, la calor els va jugar una mala passada!), em va tocar a mi agafar tota la responsabilitat. Us confesso que tenia una mica de respecte per no repetir la història amb aquests nous inquilins.  Així que, amb molta cura, els vaig donar la benvinguda a casa meva buscant-los un nou lloc on viure aquests dies; el meu balcó, un espai obert però amb ombra durant tot el dia.  Els primers dos dies van ser, per dir-ho suaument, una mica preocupants. Quan la Carla me'ls va entregar, els cargols semblaven estar en un estat de "relaxació màxim", sense ganes de moure's ni de tastar res. Amuntegats al fons de l'ampolla, amb una activitat gairebé nul·la, em vaig arribar a preguntar si tots havien sobreviscut al trasllat. Vaig fer diferents estratègies per veure si revivien; els vaig canviar el menjar, els vaig mullar una mica... Però res, continuaven igual. Estaven com "apagats", sense mostrar gens d'int...

  DILLUNS 31 DE MARÇ Avui, dilluns 31 de març, em toca a mi endur-me els cargols a casa, després que la Laia els hagi tingut durant una setmana. Ens ha comentat aspectes que li han cridat l’atenció, com el menjar que els ha donat, el canvi d’hàbitat o les interaccions que ha observat entre ells. Quan me’ls ha donat, m’ha fet molta il·lusió endur-me’ls, perquè em sembla molt interessant observar els cargols mentre els cuides. També en tenia ganes perquè volia que el meu germà pogués donar-los menjar i veure de prop com són, i que ell també es pogués fer preguntes. Quan els he portat a casa, el primer que he fet ha estat comunicar-ho a la meva família. Els he deixat a la terrassa, on he canviat l’hàbitat i hi he afegit menjar com pastanaga, maduixes i enciam. A més, els he ruixat una mica amb aigua. M’ha fet molta gràcia veure el meu germà observant els cargols, mentre jo li explicava totes les anècdotes de la sessió d’experimentació anterior. Ell es preguntava coses com: “Per què hi...