DILLUNS 31 DE MARÇ
Avui, dilluns 31 de març, em toca a mi endur-me els cargols a casa, després que la Laia els hagi tingut durant una setmana. Ens ha comentat aspectes que li han cridat l’atenció, com el menjar que els ha donat, el canvi d’hàbitat o les interaccions que ha observat entre ells.
Quan me’ls ha donat, m’ha fet molta il·lusió endur-me’ls, perquè em sembla molt interessant observar els cargols mentre els cuides. També en tenia ganes perquè volia que el meu germà pogués donar-los menjar i veure de prop com són, i que ell també es pogués fer preguntes.
Quan els he portat a casa, el primer que he fet ha estat comunicar-ho a la meva família. Els he deixat a la terrassa, on he canviat l’hàbitat i hi he afegit menjar com pastanaga, maduixes i enciam. A més, els he ruixat una mica amb aigua.
M’ha fet molta gràcia veure el meu germà observant els cargols, mentre jo li explicava totes les anècdotes de la sessió d’experimentació anterior. Ell es preguntava coses com: “Per què hi ha caques de color vermell i altres de color negre?”, “Els agraden les maduixes als cargols?”, “Com beuen aigua?”, “Mengen ràpid?”. Mentre ell es feia aquestes preguntes, jo anava fent fotografies i vídeos per documentar el moment.
Ens hem fixat que, quan els hem donat maduixes, semblava que els agradaven, però creiem que l’enciam ha tingut més èxit, juntament amb la pastanaga. També m’he adonat que un dels cargols ha decidit passar per sobre d’un altre que estava dins la closca.
DIMARTS 1 D’ABRIL
Avui m’he llevat i he anat a veure com estaven els cargols. He observat que s’havien menjat la major part de l’enciam i part de les pastanagues, mentre que les maduixes estaven una mica toves i amb líquid. Els he afegit una mica més de menjar i he retirat les restes que hi havia.
Cap al migdia, he observat que la reixeta de tela que hem posat sobre la garrafa de plàstic brillava molt i tenia un color semblant al d’una bombolla de sabó. He pensat que, com que els cargols es desplacen durant el dia i pugen i baixen per les parets, aquella brillantor era la bava que deixen enrere quan es mouen.
Ha sigut un dia assolellat i els havia deixat en un racó de la terrassa, a l’ombra, però sense pensar que més tard hi podria tocar molt el sol.
Quan he tornat a la tarda a mirar els cargols, m’he quedat una mica en xoc. He vist que semblava com si s’haguessin rostit pel sol: tenen un color més fosc, no es mouen gens i no estan tous ni deixen bava, sinó que es troben com paralitzats.
M’he quedat sense saber exactament què ha passat ni per què. No han estat tantes hores exposats al sol, i em resulta estrany que cap d’ells s’hagi amagat sota les fulles, com acostumen a fer quan busquen ombra o humitat. Tot plegat m’ha deixat amb un sentiment d’inquietud, perquè no m’esperava aquest comportament. Ha estat la calor i el sol que han acabat així? Estaven deshidratats o amb falta d'aigua?
DIVENDRES 4 D’ABRIL
Després de l’esdeveniment de dimarts amb els cargols, la Laia i jo hem decidit anar a buscar cargols en acabar la classe, hem anat juntes al laboratori per buscar nous cargols i continuar observant-los amb més atenció. En total n’hem agafat uns 9, amb la intenció de repartir-los i cuidar-los entre totes les companyes, segons el torn que ens toqui.
Me’ls he endut a casa per donar-los un nou hàbitat, menjar i companyia. He netejat bé l’hàbitat i els he posat el mateix menjar que ja els vaig posar, enciam i pastanaga, però aquesta vegada sense les maduixes. El canvi ha estat espectacular: només d’olorar l’enciam nou, els cargols s’han activat moltíssim, com si s’haguessin despertat de cop. Feia uns dies que no menjaven quasi res ni aigua, ja que estaven al laboratori i hi havia molts cargols, llavors estaven tots dins la closca i quan s’han alimentat és com si haguessin reviscut. Ha estat molt interessant veure com alguns s’estiraven moltíssim, fins i tot retorçant-se una mica mentre pujaven per les parets de l’ampolla de plàstic. Un ha estirat el coll per darrere d’un full d’enciam, d’una manera que no m’esperava gens, la veritat no sabia que els cargols podien ser tan elàstics, és una cosa que m’ha sorprès bastant. S’han anat desplaçant a bon ritme, s’enfilen un sobre l’altre sense parar i quan estiren les banyes es fan llarguíssimes, a més, també crida l’atenció que gruixuts arriben a ser, sobretot si comparem la mida del seu cos amb el volum que arriben a agafar.
DISSABTE 5 D’ABRIL
Com que ja portaven un dia dins l’hàbitat, decideixo treure’ls una estona i posar-los sobre un film transparent a sobre la taula, per observar què fan. D’aquesta manera, aprofito per netejar una mica l’hàbitat i recollir les caques que hi ha i afegir de nou més menjar, ja que són 9 cargols, es nota com van menjant i que s’ha d’anar afegint menjar perquè si no es queden sense.
Mentre miro com es desplacen, m’han sorgit algunes preguntes com: els cargols necessiten estar a prop d’altres cargols? Són animals que es mouen individualment o tendeixen a anar en grupets? Personalment, sempre he vist a cargols desplaçar-se de forma individual, però en aquest cas que estan tots junts i ells no poden fer res, també és interessant veure com es relacionen i si només és cosa d’un cargol o de dos cargols.
També, mentre he netejat, m’he fixat en els colors de les seves caques, ja que t’hi fixes en l’hàbitat i el primer que veus són moltes cosetes petites de diferents colors. N’he vist de color vermell-taronja, negre fosc, verd clar i verd fosc. A partir d’aquí, en un primer moment ja quan vam observar-los amb les companyes, vam pensar que el color deu dependre del que ells mengen prèviament, i encara segueixo pensant-ho segons el menjar que se li ha donat, ja que l’enciam és verd i la pastanaga és taronja, el color negre tampoc sabria dir de quin menjar seria.
DIUMENGE 6 D’ABRIL
Quan he netejat les caques i els he deixat moure’s una mica per dins de l’ampolla d’aigua, s’han tornat bojos. Només de veure més llum natural des de fora —ja que havien estat en un ambient una mica fosc— s’han activat molt i es movien amb energia.
